estatgier
LvP
s. m.
a. 'habitant'
b. 'locataire'
c. 'étage (?)'
Rn 3:205b; 3:205b [estagier; estadier ]; Lv 3:311b; 3:295a [estatgier; estadier : Rn ‑dier à corr. en ‑dger ]
FEW 12:240a [ѕᴛᴀʀᴇ].
→ sobrestatgier