variante(s): anogel

n. m.

'agneau de l'année'

D: 1445 ⊂ Pans 2:182,17 (‑og‑); 1445 ⊂ Pans 2:182,18 (‑og‑)

FEW 24:613a [ᴀɴɴᴏ̄ᴛɪᴄᴜѕ].

→ anoble, anolh, anolhol, anotge