variante(s): abitage, habitatge

n. m.

'habitation, domicile'

D: 1294 Doat ⊂ Rn 3:524b (h‑); 16^e s. ⊂ Pans₃ (‑age)

Dér. de → abitar.

FEW 4:369a [ʜᴀʙɪᴛᴀʀᴇ]; DECat 4:772b. Gdf 4:394a; AlcM 6:483b.