banir

variante(s): bannir

1. v.

a. 'bannir, exiler, chasser [qn]'

T: BerHospJeanrJoies 24,3 (‑nn‑)

L: ArbBatBartschKChr 429,34; MacPrGL 151,400 (‑nn‑); MacPrGL 265,323 (‑nn‑)

D: 1220 La RéoleArchGir 2:273,20; 1395 ⊂ Pans3; CoutDaxLNoirDaxA 85,26; CoutDaxLNoirDaxA 86,4

b. 'mettre [qc] sous séquestre'

D: ForsBéarnOG FG113; ForsBéarnOG FG212

2. banit p. p. /adj.

a. 'banni, exilé'

L: MacPrGL 53,584; MacPrGL 151,399 (‑nn‑)

D: DocBayBD; 1418 Saint‑FlourDAOA 140a

b. 'mis sous séquestre'

D: 1252 SouleTGascL 49,13; ForsBéarnOG JM257a (B, C, R)

FEW 15/1:65a [*ʙᴀɴɴᴊᴀɴ].

banar, bandir, embanir