clardat, claretat, claritat, clartat
LvP
s. f.
a. 'clarté'
b. 'beauté'
Rn 2:403b; 2:403b [claritat, clardat, clartat; clarat ]; Lv 1:258a; 1:258b; 1:258a [clardat; claretat; clarat : Rn ‑at à corr. en ‑tat ]
FEW 2:739a [ᴄʟᴀʀɪᴛᴀѕ].