variante(s): agradanca, agradança, agradanssa, agradanza

n. f.

a. venir d'a. a 'plaire à'

T: CervR 7,15 (‑ça Sg); JoanCast ⊂ MassóInedBarc 12,10 (‑ça)

b. d'a. loc. adj. 'noble, courtois'

T: GuilhMontR 11,7 (C, R; ‑ssa A, J; ‑za F; ‑ca v) = Rn 3:503b («de plaisance»); GuilhMur/GuirRiq ⊂ HarveyPPart 2:588,14 (‑anda R, à corr. en ‑ansa); BertZorziL 16,30 (‑za I)

Dér. de → agradar.

→ agradatge

FEW 4:251b [ɢʀᴀ̄ᴛᴜѕ]; DECat 4:625a.

♦ desagradansa