1. v. tr. dir.

'ruiner, causer la perte de'

LVVert ⊂ Rn 2:14a: Sobre las ᴠ ciutatz de Sodomma e de Gomorra… et abysset las totas

LeysAmG 1:230,19: E·l fals de gran cors / La persec e la fissa [c.‑à‑d. l'âme] / … / Dir poyra si l'abissa: / Ite missa est.

RegInqD 292c: … quia adduxerant sibi in talliis illos qui non erant pares nec aliquid solvebant in dictis talliis, set alios homines pauperes abissabant

RegInqD 307a: Vos alii arlotalha proditores… cum litteris vestris quas portatis in Savartesio, totam terram destruitis et abissatis, et ponitis malum

1399 ⊂ Pans₃ sans contexte

2. v. pr.

'causer sa ruine, se perdre'

LeysAmG 1:34,18: Coma si per no fe m'abissi, / Pauc me valdra portar cilici.

3. abissat p. p. /adj.

'anéanti'

SElzC 56,28: e aqui avia tans grans sentimens de sas miserias e de sos falhimens que aqui era tot abissat