[afachamen]
n. m.
a. 'dressage [d'un chien]'
PCardV 53,11: Tals n'i a, mas non dirai qui, / que foron porc en Guavauda, / ez en Vianes foron ca, / ez en Velaic foron mausti / segon l'afaitamen cani
b. 'ornement séduisant, artifice'
TezJB 234: De rethorica sai per bels afichamens [var. affaitamens] / Colorar mas paraulas e metr' azautimens
LSid ⊂ Rn 3:266a: Ab sos bortz e am sos afaitamens de sa jolivetat
ATestW 161,9: E Ester li fon baylada entre las autras am bels ornaments que hom li donet. E tots los affachaments, don femna si pot enbellezir, li bayleron abandonadaments
ATestW 161,21: Quant lo jorn venc que Ester dec dormir ambe lo rey, non hac cura de nengun affachament, car per natura era trop bella.
c. 'maquillage'
JaufreB 7140: Es a bella cara plasent / On anc non ac affaitament, / Anz es ben fina per natura
VoySPat ⊂ JeanrVVoy 698: La pena major que ma neboda avia ni suffria si era per los affachamens que en la cara se avia faytz en sa vida.
d. 'frelatage [de vin]'
1261 La Réole ⊂ DocIndF 1:211,3: … et mais que a bin atabernat no fassin nulhs afaitamentz
e. a.s pl. 'agissements, manœuvres'
TezJB 447: Neros renhet apres, mas lo sieus regnamens / Fon a crestiantat molt grans destorbamens. / Roma la grant fes ardre per fols effachamens
f. 'abattoir'
OrdToulW 8: Item seran deputatz e ordenatz per mosditz senhors de capitol quatre bos hommes juratz, per vezitar los mercatz e los affachamens e per far los assags de las carns