n. m.

'air [élément]'

PAlvF 17,1: L'airs clars e·l chans dels auzelhs, / la flor fresca e·l fuelha / que s'espan…

BernMartiB 1,28: L'aer correi, / quesc om folatura

Anon ⊂ KolsenSirv 17,8: … / E tot, qant volgues, saubes ben dir e far / E viure sot aigu' e per aire [ms. air] volar

TezJB 58: Creet Dieus quant li plac los qatre elemens: / Lo cel, l'aer, la terra e la mar eissamens

TezJB 61: La terra fes redonda e 'stabla fermamens, / Cui ceing e clau la mar mudabla e brujens. / L'aer q'es plus soptils es ces dos enclauzens, / E·l cel enclau los tres tot entegradamens

NTestParW 415,2: E lo fum del pos pujet si con fum de gran fornas; e·l soley fon escurzit e totz l'aërs.

NTestParW 424,17: E·l premier annet et escampet en terra la sieua fiola… E·l segon escampet sa fiala en la mar… E·l ·vii· escampet sa fiola en l'aër

FlamG 517: … / ni de so ques aers uffris / ni terra ni mars ni abis, / ques om manjar posca ni deja

SDoucG 28r: si que tan fort era eslevada en aut, sus en l'aer suferta per forsa de meravillos raubiment, que entr' ella e la terra avia d'espazi ben ·i· palm

SDoucG 28v: E vi la eslevada sus en l'aer, tant aut qu'estava sospenduda per forsa d'aquell meravillos tirament ques avia sus a Dieu

LibScintW 54C,5: Li odors de l'ences replenis l'aër

LibScintW 46C,1: toz l'atempramens de l'aeir… que fai la terra germenar