[abilitat]
n. f.
'aptitude, facilité'
ElucHR 277,18: Quar le cel prumier tramet sa virtut a la spera del foc, enapres a la spera del ayre… per que han en lors movemens major habilitat, en lors substancias major puritat et subtilitat…
ElucK 289,30: … aquel ayre qui es reclus dins les canos de las penas lor dona granda levitat et de montar apteza et habilitat