abilitar
1. v. tr. dir.
b. a. a [+ inf., + n.] ᴅʀᴏɪᴛ 'rendre légalement apte à'
RatSalP 55,7: … avem abilitat et abilitam, per las medixes presens, lo dit Ramon Galhard et sons dits hers et successors a tenir et possedir perpetualment los dits terrador et bosc…
ArchBPyr ⊂ LespyR 1:354b: Per que sa carronhade fos abilitade e metude a sepulture ecclesiastique
b. 'rendre capable'
ElucS 44,25: Et en aquela glorioza confermacio foro per Dieus plus nautament nobilitatz en lor condicio, plus illuminatz en lor cognicio, may habilitatz en operacio…
2. v. pr.
's'exercer'
ArbBat ⊂ Rn 3:523a: No devon autra causa pensar que si abilitar en armas
3. abilitat p. p. /adj.
'capable'
SElzC 134,17: la dicha Cebelia, vergis mot savia, bonaurada predicayritz de nedeza virginal, vezen la dicha pieusela abilitada e per Dieu apparelhada, paraulas de vida e amonestamens de salut en la sua benezecta arma en secret soven semenava