adornar
1. v. tr. dir.
a. a. (de) 'orner (de), décorer (de), embellir'
NTestParW 374,7: … non bauzans, non contradizens, mas demostrant bona fe en totas cauzas per so que adornon la doctrina de Dieu en totas cauzas
LVVert ⊂ Rn 2:207b: Humilitat colora et adorna et embelleziss obediensa de totz sos ornamens
LegAurT 149,18: E pueys ela portet la una part de la cros a sson filh, es autra partida laysset aqui que fos adornada d'argen
GlossLat2P 71: Adornar, orno
b. 'honorer [qn], décorer [qn]'
BoeciS 85: de tota Roma l'emperi aig a mandar; / los sauis omes en soli' adornar
c. a. de 'doter de'
BarlH 33,30: … car yeu ay ton filh desliurat de tan gran error, e car li ay dieu ensenhat a conoyser, et ay lo mot ben azornat de totas bonas vertutz
2. v. pr.
a. 's'embellir'
ArnDanT 5,45: Vai t'en, chansos, a la bela de cors / e diguas li c'Arnautz met en oblida / tot' autr' amor per lieis vas cui s'adorna.
b. 'se préparer, se prémunir'
VertCardR 259: Savis hom no merma ni creis, / ans es totora el mezeis; / … / de tal guisa·s sap adornar / ab lo tems que no·l cal mudar.
3. adornat p. p. /adj.
a. 'orné, décoré'
GardD 20: E fetz homes a sas faysons, / E pueys fes femna mantenent / E vestic los mot ricamens / De uns vestirs glorificast / Am noblas vertus ashornatz
EstherNM 123: La vila fon mot aornada; / La cort del rei fon asemblada
b. 'honoré, honorable'
NTestParW 374,2: … savi, cast, azornat, osdalier, ensenhador, non beure trop vi, ni feridor…
c. a. (de) 'pourvu (de), doté (de)'
BarlH 20,33: Et avia un bon home que era son conselhier, et aquel era adornatz de pietat e d'aquo que a dieu s'apertenia.
BarlH 46,26: e fon trasportat en un prat de gran meravilha bel e ben adornat. Car aqui avia flors e albres de diversas manieras… La bona odor que era en aquel prat… los setis que y eran pauzatz…
BarlH 1,9: mays encar segon l'arma era mot mal azornatz, car el crezia las ydolas
BarlH 7,21: Sapias que la peyra es de tot ben azornada, car ella rent als secs lo vezer, et als sors lur auzir…