adontar
1. v. tr. dir.
a. 'couvrir de honte, injurier'
GuilhBergR2 4,21: q'a totz dic ad un fron: / «Reis, anc no fi que·us pes, / mas los maritz aon».
GirRoussH 1040: De mautalent se plaint et d'ire grunt, / E porpense en son cor con reis ahunt.
GirRoussH 8221: Cel qui vol auntar midan ma maire, / Se gart de mei, sos cors e sis repaire!
GirRoussHo 3899: … / Que anes a ta cort de dreh garnitz, / Que no fos aontatz ni avilitz, / Aisi cum sos lhinatges totz temps o fitz
GirRoussHo 4190: G. quan vi de K. que si l'aonte, / Sobre lhui es vengutz ab sa corona, / A perpresa sa terra car sap la bona
SFrancMirA 9.3,5: quo l'enemic de sant Frances contendes ab un nebot sieu e l'asontes, lo nebot pres lo coltel et abeurec li tot al cors
b. 'vaincre'
GirRoussH 1033: Ere s'en vait Girarz sus en Ramunt, / Sobre un cheval tan bon, tan le semunt, / Non pot trobar de corre qui puis l'aunt.
GirRoussHo 456: Era s'en vai G. sus en rando / Sobre ·ɪ· caval tan bo qu'en tot lo mon / Non pot trobar de corre que ja lh'aon
CroisAlbMa 167,24: Sotz son elme s'enbronca e son espeut brandig; / Cui el fer ni encontra ahonteg [ms. ab‑] e perig
2. adontat p. p. /adj.
'déshonoré'
GirRoussH 1850: E se la gerre est, si com on diz, / Dunt serie auntaz e enveiliz, / Mais por l'abat sera saus e gariz
GirRoussH 9290: «Qui se peist», dist Giraz, «em sui joienz, / Qu'ere vei ahuntaz mes mal voillenz. / Granz valors baisse orguel cun pluie venz.
GirRoussHo 2285: Que milhs voldria estar ensebelitz, / Qu'en sia plahs queritz don fos aunitz; / «Quar si G. no·l culh per sos malvitz, / Donc seria aontat[z] et avelitz.»
GirRoussHo 7923: Cascus d'els ac lo pe e·l ponh trencat / E chap tondut o son auril trenchat. / Venen denan lo rei lah acesmat: / «Senher, per to servizi em aontat.»
FierB 3809: s'ieu retorn e ma terra, be faray grans viltatz, / e dira tot le mon Karles es arossatz. / Enquers am mays morir que vieure adontatz.
PassS 432: Baros, certas fort suy irat / E fort me tenc per asontat