adobrar
v. tr. dir.
a. 'faire usage de'
CodiD 6.2,2: Aquel om fai furt qui adobra en alcuna mesura la causa d'altre contra la uoluntat del seinor
CodiD 6.2,2: Mas si aquel qui adobre la causa non se cuia que sapia mal ad aquel de cui es la causa d'aco que el adobra, mas pensa se que el li o sofriria, se o lo saubes, non en fai furt
CodiD 6.3,1: Atrestals rados es, se uns om me mes una causa em peinora ed eu la adobre en altra guisa que nos non aguem encouinent. Aquella medeussa radons es, se uns om me comandet una soa causa per estiuar ed eu la adobre contra sa uoluntat.
CodiD 6.6,5: Ed en totas guisas es uers que aquel om qui adobra la causa d'altre contra sa uoluntat del seinor de cui ela es en fai furt
b. 'exercer [une fonction]'
CodiD 3.4,3: La forma del iutgue deu esser tals que li iutgues e l'actor e·l reus, cadaus d'aquelz adobre ofizi, zo es son mester