adaptir
v. tr. dir.
'attaquer, assaillir'
CroisAlbMa 173,26: De tantas partz lai vengo per lo chaple sofrir / Cavaler e borzes e sirvent, ab desir, / Qu'entre·ls brans e las massas los van si adaptir / Que d'ambas las partidas se prendo al ferir
CroisAlbMa 196,98: Vos conoisetz la vila e l'intrar e l'issir / E en cantas de maneiras los poiram adaptir
CroisAlbMa 182,3: A l'encontrar d'en Joris leva lo bruitz e·l critz / E ac n'i motz dels nostres qui foro esbaïtz. / Mas·n Rogers de Montaut los a ben adaptitz, / Qui·ls defen e·ls contrasta ab lo bran coladitz.
CroisAlbMa 208,104: Car lo valens coms joves… / … / S'en intra per las terras recebre e bandir / E Condom e Marmanda e Clairac azaptir
GuerreNavS 3142: En gerra es costumna y dreitz, que n'es legid, / Que d'anbas partz n'i deu aver mortz e ferid.» / Ez ap aquelas novas els foron azaptid.
ÉvNicC 999: Ar lo prendo a menassar / … / anc no l'auzero adaptir, / quar sabdes era per ver dir.