[adaman]
n. m.
a. 'pierre très dure, diamant'
FlamG 2102: car si d'adiman ostas di / aures aman, et en lati / le premiers cas es adamas / e compo si d'ad e d'amas, / mas lo vulgar a tan mermat / cel ha que l'a en i tornat
ElucHR 392,14: Per ferr ni per foc si pot rumpre ni pren calor, per que es dita adamas, que vol dire 'peyra no‑domabla'
ElucHR 539,1: Hircus o boc es animant mot caut et luxurios… Tant es caut que·l sieu sanc rump la peyra adamas, la qual foc ni ferr no pot rumpre.
ElucHR 392,11: De adamans… Adamas es peyra pauca, no‑bela, que ha de ferr color…
PalSav ⊂ ElucS 5,15: Regart apres le palaytz de bel quayre. / Adzamas fi l'enfonda, no pot cayre.
LapC 268,1: La darrera India porta la maniera mais valen d'ad[za]mas e de cristals uticum aiustat ab metals… D'autra maniera d'adzaman gieta… quar aquo que l'adzamans tira lo… [texte mutilé]
LapC 268,1: La darrera India porta la maniera mais valen d'ad[za]mas… lo tertz adzamas amena la yla del ma… [texte mutilé]
b. 'aimant'
ElucHR 247,29: Item, Luna… es de l'ayga de la mar atractiva, a semlant que la peyra adamans atyra·l ferr