1. n. m.

ɢʀᴀᴍᴍ. 'accusatif, cas régime'

RazTr ⊂ MarshRaz 9,140: los quals cases son ·vj·, ço es saber, nominatiu, genetiu, datiu, acusatiu, vocatiu, ablatiu

RazTr ⊂ MarshRaz 11,177: car li catre cas singular, so es le genitius e·l datius et l'acusatius et l'ablatius, s'abreuien per totas las terras del mon, et li catre cas plural, so es a saber, le genitius e·l datius et l'acusatius et l'ablatius, s'alongon per totas las terras del mon

DonPrM 42: Li cas sun seis: nominatius, genitius, datius, acusatius, vocatius, ablatius.

DonPrM 51: E no se pot conosser ni triar l'acusatius del nominatiu sino per zo que·l nominatius singulars, quan es masculis, vol ‑s en la fi e li autre cas no·l volen

DonPrM 49: Lo nominatius se conois per lo, si cum… acussatius per lo, si cum: eu vei lo rei armat.

DonPrM 44¹: Et ancara se pot conoiser l'accusatius del nominatiu per zo qe·l nominatius fa e l'accusatius soste, si cum Peire fer Martin

DoctrAc ⊂ MarshRaz 39,338: Paraulas hi a qui luoygnar / Se podon e abreuiar / Enls acusatius singulars

ReglTr ⊂ MarshRaz 80,470: car solament son appellatz oblich li autre ·iiij· cas, ço es saber lo genitiu e·l datiu e·l acusatiu e·l ablatiu.

ReglTr ⊂ MarshRaz 73,246: E per ço car aquist verb mostren generalment le fayt o la voluntat del nom qui denant li vay seguons raso, e puys lo mostren especialmen en autre nom qui apres li vay, e per ço aquels noms es accusatius e abreuia sse.

DoctrTr ⊂ CuraDoctrTr 147,133: Acusatiu vol lo, / Mas li femes la do; / La regla fay falhensa / Si·l mot vocals comensa

GlosCast ⊂ CuraDoctrTr 148,34: e per conseguen ad aysso le testz no pausa los yshemples, qar no ha loch ayssi que de l'acusatiu hom pusca pendre nominatiu

LeysAm₂A 3427: Si l'acusatius en la sala / Intra del masculi fay lo

LeysAm₂A 6962: Eufenismos vol ordenar / Amb verb absout acuzatiu, / Coma qui ditz passem lo riu, / Qar otra pel o sul requier

LeysAmA 3:97,12: Aprop aquest verb cal deu hom pauzar nominatiu o accuzatiu, coma: no·y cal declaratio o declaratios

LeysAmA 3:120,4: En l'acuzatiu singular deu hom dir me o mi; te, se o si…

LeysAmG 2:226,1: Item alqu dizo qu'om deu dire en l'acuzatiu et en l'ablatiu me, et en lo datiu singular mi

2. adj.

'accusateur, réprobateur'

Anon ⊂ KolsenDicht 50,7: Mal cuja de ma dolor / Crezens che·m seretz dativa, / Bella, de vostra ricor, / Pois no m'es acusativa / Per conseil d'acuzador.

RostBerB 8,14: e, car es de joy dativa, / en ren non acusativa, / vas leys mi rent…

ElucS 100,21: Consciencia es dictament de razo… Et aquest dictament es acuzatiu quan aten le mal que hom ha comes el temps passat.