acusat
n. m.
'accusé, inculpé'
SaviD 1210: Ans que jugges esproa fort; / ges tug l'acusat no an tort.
ÉtDax ⊂ LNoirDaxA 506,12: e si augue autre persone depuys que aura feit son clam au mayre… contre l'acussat bole far partide per si medis… no fos arecebud
ForsBéarnOG FG177: Item, si per aventure augun es accusat de mort que no sie feyte ab criit ni ab biaffore, l'accusat s'esdisera ab ·vi· spetitz
CoutGont ⊂ ArchGir 7:76,12: … lo senhor, si a luy platz, pot bandir las causas del acuzat e las deu enbandidas fer guardar, al cosselh, entro la ocayzon pauzada sobre l'acuzat sia finalment, per jutgament o per acort, diffinida
CoutGont ⊂ ArchGir 7:80,25: Si alcun acuzat en la preyzon del senhor bolia dar fermanssas d'estar a dreyt.
CoutGont ⊂ ArchGir 7:105,17: E quant auria feyt aquel sagrament, lo clamant deu guatgar ·v· solds al senhor, e deuria desfar a l'aquzat sas razonablas mecios