acreire
1. v. tr. dir.
faire a. 'faire accroire'
ÉvNic3T 93c,21: E el a tan fortas paraulas que a las gens fa acreyre que el es aquel que deu venir per nos autres rezemer.
DiscClerD 78,13: que no es nulha causa que om no pusque ben far acreire a fou…
2. v. pr.
se faire a. de ᴅʀᴏɪᴛ 'établir la vérité de'
ForsBéarnOG FG201: en aixi que la fidance se deu far creder que… no l'a vist ni pot trobar; et s'en fara acreder a esgard de la cort
ForsBéarnOG JM159: Item si… lo deffenedor ditz que no es per penhs, abantz ditz que es soe, per vertat que aixi sie fara s'en acreder a esgard de la cort