abausir
1. v. tr. indir.
a. a. a 'appartenir à, faire partie de, se rattacher à'
MarcGHP 19,63: q'en bona cuida es hom periz / si meiller obra no·i abau
MarcGHP 38,47: car sel es de bon' escola / que joy quera ssomover; / e pus jauzimens l'abau, / a cada vetz s'estendilh / un petit pus que·n ondeia
b. a. a 'appartenir à, convenir à'
PAlv ⊂ BernMartiH 11,24: Mas selh a cui grans fams enpenh / Manja lo pa que non l'abau
BernVentA 13,30: Greu en sabrai mo melhs chauzir, / si sas belas faissos mentau, / que res mas lauzars no·m abau / e sas grans beutatz essernir.
BernVentA 21,28: Per re non es om tan prezans / com per amor e per domnei, / que d'aqui mou deportz e chans / e tot can a proez' abau.
PVidAv 29,21: En totas res sembli ben cavalier; / Si·m sui, e sai d'amor tot son mestier / E tot aisso qu'a drudari' abau
PVidAv 17,6: Qu'amors e jois s'i enclau / E tot quant a pretz abau / E domneis verais e fis
PCardV 13,25: Dreitz di a totz que vivan iustamen, / que Tortz peris engal, que·l ben li clau, / e Tortz respon aqo que li abau [cf. la note], / «que·ill tieu son paubre e li mieu son manen.»
BrevAmR5 32337: Per re non es hom tan prezans / quo per amar e per domnei, / que d'aqui mou deportz e chans / e tot quant a ric pretz abau
GlossIt2M 80: Abau: –
c. a. a 'revenir (de droit) à [qn]'
1426? Chaudes‑Aigues ⊂ DAOA 3b: si es vendut lo sobredit buous ᴠɪɪɪ moltos d'aur de que nos es abauzit… ᴠɪ moltos e 1/2
2. v. pr.
'convenir'
GarBrunB 444: Lo monz es comunals / mas en manz luecs es fals: / tals lo diz e·l mentau / que non sap que s'abau.