acoltrar
1. v. pr.
's'appuyer'
FlamG 591: bels conseillers ab granz ventaillas / aportet hom davan cascu, / ques anc us non falli ad u; / aqui·s poc, qui·s vol, acoutrar
FlamG 853: li fes coissi de son mantel / et acoitret si de desus / e garet los cavalliers jus
2. acoltrat p. p. /adj.
'appuyé'
JaufreB 5193: Garda e vi en sun cami / Una veila desotz un pi, / Qe jac e estet acoutrada
LegAurT 273,22: E·ls autres que eron en cel remasutz, quant viro arma de femena montar el cel els brasses de son Senhor, agron grans meravilhas e demandero als autres qui era aquesta que se·n pojava del desert, acoltrada sobre son anic.