accidia
n. f.
'indolence, paresse à faire le bien'
Doctr ⊂ RaimCastG 6,16: qu'ieu i ei Dieu offendut en ᴠɪɪ vizis mortals: / qu'eiu son avols, glotres et adultres, venals, / envejos, ples d'accidia, ergoilos e cruals / et avars, e yros coma fols naturals
Doctr ⊂ RaimCastG 6,39: … / e que contra luxuria mi done castedat, / e contra mala enveja lo frug de caritat, / e, per cassar accidia, gaug et alegretat
LVVert ⊂ Rn 2:20a: Peccat d'accidia, so es pigricia de far be
LeysAmA 3:107,19: quar alcun mot en romans son del tot ·ɪ· meteysh et amb aytantas et unas meteyshas letras am lo lati… coma campana, norma, dilectio, superbia, accidia, collecta
VergCunsD 37b: Açidia / Açidia es desordena mancament ho despreczi del divin serviment. Açidia vol posesir totas cosas sencza lavor.
VergCunsD 138b: Acidia / Acidia vol possesir totas cosas sencza lavor, e enaysi sencza fatiga o pena