accessioṉ
n. f.
a. ᴍᴇ́ᴅ. 'accès [d'une maladie]'
ElucS 358,17: Le ·vi· es quan le corrs no si depura perfiechament cessat la febre mas apres resto malas qualitatz el corrs que so cauza de sa freuleza. Et torno las accessios.
ElucS 361,11: En las horas de melancolia greuja, so es de nona en jus, et ve la accessio en certa hora.
ElucS 79,13: … cum els epilentix qui en la hora de lor accessio no sento le foc qui·ls crema
RecMédAvN 9,1: E d'aquesta aygua donas al passient davant que li vengua la malautie ho apres l'accetio, e tantost la calor laissara.
RecMédAvN 9,2: Virgua pastoris contra cartana beguda val mot si la li donas davant et apres l'accitio si com es desus dig.
RecChant ⊂ CorrRecMéd 318,21: e aquel vin sia donat al malade ans de la accession per doas horas
RecChant ⊂ CorrRecMéd 319,2: Item suc de plantage begut ambe ayga tebe et ambe mel per egal, per doas horas ans de la accessio, tol quartana.
RecChant ⊂ CorrRecMéd 372,27: si d'aquo on beu cant mesclat sia / ni cant la cartana aura, / un pauc davant l'acassio, / …
RecChant ⊂ CorrRecMéd 407,31: Contra febre quartana pren cogombre salvage… e aysso fay per tres assecios ans que la febre lo tenga.
b. 'accroissement [d'un bien]'
CodiD 4.15,2: Arregers los fruiz e las naturals accessios si cum es lo polis que fo naz de l'ega que fo emblada pot demandar.