adj.

a. ʀᴇʟ. 'agréable à Dieu'

HomM 111,21: Zo diz que molt deu om onrar aquest que plus pres es de Nostre Sennor que tug li altre… E sapiaz que non i a negun que tan acceptavol oratio ajon, ni tan presenteira con d'aquest, fors de madona Sancta Maria.

SElzC 148,28: mas majormen l'estamen de virginitat, lo cal es ferm e segur, e mot a Dieu plazen e acceptable, es tenedor

VergCunsD 88b: E l'angel dis a Thobia: «Car tu eras accethable a Dio, besogna fo que temptacion sproves tu».

NTestZurS 258v: … amenistrant l'euangeli de dio que l'uferta de las gent sia fayta acetabla e santifica per lo sant sperit

b. [temps] a. ʀᴇʟ. 'favorable au salut de l'âme'

HomM 97,15: Ara es venguz lo tems acceptables, ara es dias de salut. Aquest tems apela l'Apostol acceptable, car tot aizo que malament avem fait els autres temps… & en aquest tems nos devem tornar a Deu

LégCR 22,180: Ecce nunc tempus acceptabile; ecce nunc dies salutis. Vec vos lo temps acceptable e vec vos los dias de salut.

c. aver a. 'approuver, juger bon'

1274 ⊂ AdmAngB 204b,38: e l'auandih senhor Hyzarn… li ad e tenc aquesta donacio bona i acceptable e la autreiet, e la lauet, e la aproet per bona

1351 ⊂ DocLimC 136,15: … lo vesconte de Comborn, payre del dich chaualier, confermet y ac acceptabla e agradabla la dicha donaciou