1. v. pr.

a. 'se courber de façon à se cacher (?)'

GuilhBarraG 2428: Lo reys venc manjar las ·ɪɪɪ· sopas / ab n'Englentina, vesen totz, / e tug le cridan: «Trop etz glotz / e malament devergonhatz!» / E·l reys joves s'es acatatz / e vay ss'en rizen e gaban.

b. 'se jeter'

LeysAmA 2:76,93: Ans veno contra luy e dessobre s'acato / E de pes e de punhs mot cruzelmen lo bato

2. acatat p. p. /adj.

'baissé'

RecPyrB 449: A bestia que es reflegada, que geta aygua pels huels e per las nars… perfuma lo be per las nars, que sia mot acatada la testa de la bestia, tro a ·ᴠɪ· dias