[abrasamen]
n. m.
a. 'embrasement'
1350 ⊂ Pans3 sans contexte
b. 'douleur brûlante'
SÉnimB 672: lo mals la pres altra vegada / et ha la tota abrazada, / don encar en aquel logual / … / a dos mas qu'apelon la gen / Branede, per l'abrazamen
c. 'ardeur, ferveur'
VisOyngtZ 117: D'aqui yssia un tan gran abrassamen e enbrazamen d'amor, que totas las amors que son en aquest mon so grans amargors e dolors en comparatio d'aquela.
SDoucG 45v: E parlava am gran abrazament… E semblava fos hubria d'aquella gran ardor…
SFrancA 9.5,1: Certas ab fervent abrassament de caritat e desirier el zelava la gloriosa victoria dels Martirs en los quals la flamma d'amor non se poc estenher
SFrancA 13.3,7: non ges per martiri de carn mais per abrasament de pensa, totz devia esser transformatz en la semblansa de Ihesu Christ crucificat