adv.

a. '[se rapportant au passé] alors, à ce moment‑là'

1183 ⊂ CartVaourPC 64,19: … donero et assolsero… alz fraires que alara i erant ni per adenant i serau las lor terras…

1183 ⊂ CartVaourPC 63,22: … donero et assolsero… als fraires que alaro i ero ni per adenant i serau lo deime…

1355/56 ⊂ CConsRodB 373,29: … del dia que… se meiro ad obrar entro a la festa de S. Miquel, que alara fon tota preza la cals sobredicha

1357/58 ⊂ CConsRodB 416,21: It., prezi de Joh. de Brianh, que tenia lo bassi alaras dels paures corses sebelhit… ʟɪɪɪɪ s. t.

1377/78 ⊂ CConsAlbiV₂ 1:245,111: … fe ne carta, e sia saubut que la vila lhi devia alaras ɪɪ^c francs…

1380/81 ⊂ CConsAlbiV₂ 1:305,407: … que lhi foro bailadas de comtan, so es a saber xx s. per ɪ franc, et alaras valia xx s. x d.

b. 'dans ces circonstances, ainsi'

GuilhBarraG 1120: e vay dar tal a·n Guillem Barra / que·l capel fey volar alara / per mieg lo camp encontenent

GuilhBarraG 4996: Engal lor montec le borzes / e van jazer dreit a la Barra. / Dreit al ostal vengron alara / del borzes, ses pus covidar