n. m.

a. 'absinthe [plante ou parties de la plante]'

BertrBornG 8,91: Na Tempra, joys m'es cobitz, / Qu'ieu n'ai mays que s'era reys, / Que·l fels mesclatz ab eyssens / M'es endevengutz pimens.

AuzCassS 2847: Enquera queretz de l'ensens [var. eissens] / e trosatz lo tant en totz sens / tro que n'aiatz lo suc conquist.

AuzCassS 3417: o, si·us voletz, lo budel vesta / l'enteruscle de la genesta / o·l suc de l'ausen [var. eissens] ben colat, / car cascuns li dara santat

AuzCassS 3489: Enquera, l'ecxens cozeretz / en aiga e mesclar hi etz / de tremol l'escorsa mejana. / Aital aiga de peoills sana / tot auzel…

AuzCassS 3625: Cant auzel a tinhas… / … / Qui de l'ecsens e de la sal / buill en vinagre, molt hi val.

AuzCassS 3706: Si vostr' auzels no sap per que / las penas pert, e vos dese / la salaveira sercaretz / et essiens, e pueis ne faretz / polvera e metretz hi sal / … / ab vinagre ho destrempatz

RecMédPrB 188: Pren l'escorsa del tremol e del eisens vert e sec e cos o esems en aiga…

RecMédPrB 266: A las nares pudens. Pren la semensa de la ruda e del eisens… e fai ne polvera e mes ne en las nars.

RecMédPrM 281,16: Issarop per curar la colera… Pren de mirabolas citris e de violas e d'eisseis… ab ·vij· lb. d'aiga…

RecMédPrM 286,8: Ad home ques aura verms en l'aureilla pren lo suc dels arcens e la polvera dels nitreon… e met lo·l per l'aurella.

ElucHR 424,30: De absinci qui es yshent.

RecPharmB 9: Recipe sinamoni canella, spice nardi, saffran, squinant… violas, absinci, eisens, epethimi, agarici…

RecPrinc ⊂ CorrRecMéd 141,7: Home que aia lo pe girat de luec e sa man: prin demantenent un' erba que si clama eisens…

RecPrinc ⊂ CorrRecMéd 158,8: Eisens. Qui metia de l'eixens dintre sa caissa non intraria verme.

RecPrinc ⊂ CorrRecMéd 144,14: Per home que gieta per la boca e non pot retener vianda prin l'eixens e trissa los brotz et aias d'oli d'oliva e frig los en una padella

RecPrinc ⊂ CorrRecMéd 157,13: Ad home cant a perdut lo maniar prin de l'erba blanca, so es l'eixens, et un pauc de cilmontan, so es erba, e del nardre e de vinaigre

RecAuch ⊂ CorrRecMéd 183,8: Aysso es lo libre que fec lo mege Arcemis de las vertutz de las erbas… de la bretonia… de l'eychins… de l'ortiga…

RecAuch ⊂ CorrRecMéd 248,26: A dolor de cap… Aco meteys val de assens cuegz am vinagre, e cant sera cuegz, pren d'aquel vinagre tot caut e lava lo cap al malaute

RecVétCS 6: Medecina per una malautia que s'apella podragua. Ayaz una petita ola e unple la de vin blanc e ayaz doz granholhas verdas… un pauc de suc de eysens…

RecChant ⊂ CorrRecMéd 279,17: Apostema que s'engendra en las teurlas de las costelas… devon esser mezes… eissens, rosas et semblans causas madurativas…

RecChant ⊂ CorrRecMéd 294,2: Item assench begut ambe aiga mot fort sana.

RecChant ⊂ CorrRecMéd 304,12: … sia fait emplastre de suc d'issenx e de polvera de comi e sia mes sus lo loc malaut

RecChant ⊂ CorrRecMéd 309,27: Item assens untat de part deforas, fort consolda cauzas trencadas.

RecChant ⊂ CorrRecMéd 333,13: Item suc de samithas de ravegalesch, de vinaygre… per aquestas causas sie destrempat assens… e sie onch lo malaut

RecChant ⊂ CorrRecMéd 316,18: Item beva lo pacient suc d'eyssens ambe bon vin de matin

RecChant ⊂ CorrRecMéd 394,19: La vertut de l'yssent. L'yssent cueyt en ayga de pluieia conforta mot lo ventre

RecChant ⊂ CorrRecMéd 395,23: Yssent cremat ambe sero mesclat fa negres lo cabelhs sol que on los ne frete soven.

RecChant ⊂ CorrRecMéd 394,22: Urinar fa de bona guiza e rent a femna sa camiza. Yssen e nardi de Franssa per egal picat ben e ambe layt destrempat e begut rent a dona sa camiza.

RecChant ⊂ CorrRecMéd 395,1: Si on gruoch ambe fege escalfat beu del suc d'eyssent ambe suc d'api per egal on sie mesclat nardi de Frans, tost sia guerit.

RecChant ⊂ CorrRecMéd 395,15: Atressi tol gratigi e pruzor sol que on se banhe en ayga on sien cueytz yssens.

RecChant ⊂ CorrRecMéd 395,16: Hon marinier si cant va dormir de nueys beu lo suc d'yssens ambe vin pur, ja may non gitara en la mar.

RecChant ⊂ CorrRecMéd 395,11: Hyssent fresc e picat fa grant ben a naffra fresca sol que·n dessus sie mes ambe un drap.

RecChant ⊂ CorrRecMéd 395,30: … fel de buou ambe aytant del suc d'eyssen que entre tot sie plen un huou

RecChant ⊂ CorrRecMéd 396,2: Rata non pot desfar letra que sie faita ni destemprada ambe vin on ambe vyssent es bolhit.

GlossLat₂P 96: Eissens, absintium

VertDB 100a: … l'amor dal mont non es covegnivol a beore, cum ilh sia amara… dont es dit en li Proverbi: «Mas la dereyraneta de ley es amara coma hoysent»

BibCarpN 269rb: car las lavias de la meletriç son bresca degotant e lo golayron de ley es plus soau d'oli, mas la derayneta de ley es amara enaysi coma oysent

GlossBotS 4a,39: Vulgare absinthium Lutetiæ de l'aloine, Belgis & Delphinatibus du fort, nostratibus d'eyssensis quasi d'absinthium, Italis assenzo nominatur.

b. 'boisson à base d'absinthe'

NTestParW 414,11: e una gran estela cazec del cel… en la tersa part de las ayguas et en las fons. E·l nom de l'estela es digz Auzens; e li tersa part de las ayguas foron fachas amaras coma aycens [éd. corr. aucens], e mot home moriron d'aquellas ayguas.

BibCarpN 143vb: E grant stella… cagic en la terça partia de li flum e en las fontanas de las aygas. E lo nom de l'estella es dit Oysent; e la terça partia de las aygas fo fayta oysent, e moto de li ome moriron de las aigas, car car son faitas amaras.

NTestZurS 394r: e del cel cagic una grant stella… en la tercza partia de li flum e en las fontanas de las aygas. E lo nom de l'estella es dit Oysent, e la tercza partia fo cunvertia en oysent, e moti home moriron per las aygas, car ellas foron faytas amaras.