1. adj.

a. a. a, de 'près de, proche de'

GarBrunB 210: Pois sia sa camisa / … / blanca, molla e dolguada, / car estai aizinada [ms. azinada] / dels flancs e dels costaz

AtMonsC 5,289: Amors, segon mon ver, / nais e pren sa figura / de vertut de natura / en calque son semblan, / … / si que·s fa volontatz, / can n'es [ms. mes] tan aizinatz / a vertut sos semblans.

b. a. a 'accessible à, à la disposition de'

GuirRiqL 11.1,358: Si lur es aizinatz / tan solamen poders, / no·us pessetz que devers / de paratje o don

CroisAlbMa 188,90: E pois dizon al comte: «Pauc avem delhiurat, / … / E car lor natural senhor an recobrat / Ve·us lo camp a [ms. e] la lebre per totz temps azinat.»

CroisAlbMa 211,132: E feric si lo comte, lai on l'es aizinatz / Pla desobre las rengas on es l'ausbercs sarratz, / Que la singla li briza e l'acer es asclatz

c. 'qui a accès [auprès de la dame]'

GirBornS 43,104: E pueis enans no vayll / Ni no soy aizinatz, / Bels Seyner, suffertatz / Qu'ieu chant…

Peirol ⊂ HarveyPPart 3:1014,15: Drutz trop aisziratz [var. aizinatz] / se chanja viasz, / per q'ieu, fis amaire, / n'am mais a ma part / ab geing e ab art / esser harditz laire.

d. esser a. de [+ inf.] 'avoir l'occasion de, avoir la possibilité de'

MongeMontR 5,39: E si merces no·m pot valer / ab vos, domna, c'us messagiers privatz / parles per mi, qu'ieu no·n sui azinatz

GuirRiqL 9,144: … breujan / ne vuelh parlar ab luy, / pus aizinat ne soi, / et el m'o vol sofrir

GuirRiqL 11.1,91: E vuelh n'ab luy parlar, / pus ne soi aizinatz

AtMonsC 3,260: Vulhatz honor e Dieu servir, / pus locx et aizina vo·n ve, / que anc lunh hom de tan gran be / conquerir aizinatz no fo

e. 'accueillant, affable'

CercT 4,35: No posc far lonja durada, / Qe·l manjar en pert e·l durmir, / Car no m'es plus aizinada.

GuigCab/Jori ⊂ HarveyPPart 2:504,68: Guigo, ben par qe·l desir pauc vos cocha / de leis q'amatz, qe per parlar de bocha, / domenz qe·us es plazenmen aizinada, / perdes la soudada

CortAmB 704: … / ves tot lo mont cuberta e cellada, / mais [ves? a?] son amic sia aizinada / quant sera luecs ni d'avinent

PassS 643: Puys que aysi vos trobi ayzinat, / Vos diray per que suy irat, / E crey que fort vos sabra bon

f. a. a 'soumis à'

PassS 875: No penset d'als mas de venir, / Car lo trobaret ayzinat / A tota vostra volontat.

g. 'préparé, prêt'

CervR 55,25: … / un avinen qui son ‹hoc› / te lay on tayn açinat

NovHer ⊂ RickettsContr 80,150: E s'aquestz no vols creyre, vec te·l foc aizinat / que art tos companhos.

GestaKarS 3005: Pueis intrec s'en suaument el dormidor, et en un lieyt [var. et en un l. que atrobec aisinat] aisxi co era, vestitz, humielment el se gitec

h. 'équipé, aménagé, armé'

FierB 245: Lo castel era fortz e mot ben ayzinat, / e d'omes e de bestias era ple e tancat.

BrevAmR₄ 27006: … e vai devizar / lo palais que volia far; / e quan lo·i hac ben devizat / noble, bell e ben aizinat, / …

LeysAmG 2:156,11: … quar tug termeno en s, coma las verges son honradas, las naus son ayzinadas e las claus son aparelhadas…

Vesio ⊂ PagèsVesio 41,252: E vi soptosamens / Tendes e papallos / Azinats, e cuxos / Eron per ben ferrar / Lurs cavalls…

Vesio ⊂ PagèsVesio 50,455: E vi primer armats / Us dels ·xiij· qu'ay dits, / D'arnes rich jen forbits, / … / L'autre fo semblanmen / Dels ·xiij· asinats, / Ab sos vassalls armats

i. a. de [+ inf.] 'prêt à, disposé à'

GuirRiqL 9,316: L'entendres es leugiers / dels lauzengiers assatz, / car cascus aizinatz, / cochos de malmesclar / autrui va…

ProvGCervC 4252: Entre mil non es us / de morir asinatz

j. (ben) a. 'convenable, approprié, agréable'

GarBrunB 210: Pois sia sa camisa / … / blanca, molla e dolguada, / car estai aizinada / dels flancs e dels costaz [var. aizinada / pels f. e pels c.]

GarBrunB 94: Ja per nulla maneira / neguns hom non enqueira / femna de s'amistat, / mas li plus aiçinat [var. mes qan l'es azinat].

MarcGHP 18b,102: quar selh qui crup en l'escura / – Escoutatz! – / fai querre leu clavadura / si l'es tai plus aizinatz

AtMonsC 1,1392: Cant troba noirimen / aizinat o cemensa, / noiris o fa naissensa.

GuerreNavS 880: E quant dintz en Tudela ago lonc temps estat, / Anec enta Olit, on es tota bontat; / E la el sogornec, quar es loc aizinat.

FlamG 6975: Totz torneis n'es mielz aisinatz / quant hom es del marit privatz

2. n. m.

'celui qui a accès [auprès de la dame]'

GarBrunB 94: Ja per nulla maneira / neguns hom non enqueira / femna de s'amistat, / mas li plus aiçinat.