airamen
n. m.
a. 'encre'
GirRoussH 9674: Segner, dunt est vengut aiciz tormenç? / Que ca caire t'est troble cun airemenç.
GirRoussHo 8628: Senher, don es vengutz aquest tormens? / Ta chara es negresida cum airemens.
TezJB 350: La lun' es soteirana que cor plus bassamens, / Humoroza e freja, negra con airamens
RecMédPrB 236: Ad aicel que la serpen o altra bestia intra per la boca. Pren airamen e da l'en a beure espes, e sera deslieuras.
b. 'sulfate métallique [de cuivre ou de fer], vitriol [bleu ou vert]'
AuzCassS 3617: … vos auretz / una polvera que faretz / de veira clar e d'airemen / e de rusca…
AuzCassS 3321: Si·l cap si te, de cal rauzetz / e·l suc per las nars li metetz, / o prendetz sal et agrimen [var. airament] / e crematz o comunalmen
RecMédAvB 219: Per lo cranc del nembre. Pren auramen e verdet e fay en polvera ben prima e met en desus, e guarira.
RecMédMontpB 25: Contra festolha, pren de verdet denairada e d'erament mesalada…