aigloṉ
n. m.
'aiglon, petit de l'aigle'
BernVent ⊂ MarshPBremTort 86,8: Al chant d'auzel comensa sa sazos / Qu'ieu aug chantar las guantas e·ls aigros [var. e l'aiglos] / E pels cortils vei verdeiar los lis
BertrBornG 6,40: Dompna, s'ieu ai mon austor anedier / Bel e mudat, ben prenden e mainier, / Que tot auzel puosca apoderar, / Sisn' e grua et aigron [var. aiglon] blanc e nier, / Volria lo mal mudat… ?
GuilhAdA 9,51: Egual si semblon a randa; / … / Quo fai l'aiglos de coa·l paus / Ni del cap lombecs miranda.
BrevAmR5 34028: … / o s'en deu ichir en cassa / d'anetz, de gruas o d'aigros [var. aiglos] / o ab austors o ab falcos
ElucE 226,32: Et es auzel sobre totz autres auzels als sieus poletz piatados et quaysh semlantment al ayglo layshat per l'aygla, quar lo noyrish cum los propis.
ElucK 293,13: … par sa virtut perzerva los ayglos de tot mors serpenti et autre venenos
ElucK 294,20: Quan les ayglos so cregutz et aptes per volar, geto·ls del ni
ElucK 294,28: … quan les ayglos so natz et no podo pendre ni digerir grossa vianda, l'aygla pren el bec del sanc de sa preza et del suc e·l ministra ad els