agut
1. adj.
a. 'pointu, acéré, effilé, tranchant'
PAlv ⊂ BernVenzP 5,28: don nais amistatz savaia / que fai tornar un gen bai / de boca en agut bec
ArnDanE 1,11: Ben l'agr' ops que fos becutz / e·l becx fos loncx e agutz, / que·l corns es fers, laitz e pelutz / e prions dinz en la palutz
PVidAv 14,20: … als maritz, / De cui sui plus temsutz / Que fuecs ni fers agutz
RaimMirT 41,12: Ops vos er tot primieiramens / C'oblidetz lanss' e dartz agutz
GuilhRainolP 32: … ab esperons aguz
RaimVidC 298: als us viratz vestir ausbercx, / als autres perpunhs et escutz, / capels, cofas et elms agutz
AnonParT 20: et trobai la piau calvuda, / corde el col, espaulle aguda, / memella pendant et viuda
AnonPRelL 309: Glaive senblan sos oils / Aguç cum es raçors
AnonPRelL 1729: Et prec vos, Sain Matheus, et quier / Merce, que·l segner Deu preian / Fos morç ab aguç glais trenchan
AnonPRelL 1977: La carta ves fos en cros clavelaç, / Las mains e·ls pes ab aguç claus pasaç
BernRovB 2,22: Per rauba rompuda / Donetz lans' aguda
GuirRiqC 305: … / que fier del dart agut
FolqLunT2 10,432: … ni camis ni ermatjes, / vals ni combas ni puetz agutz
JoanPech ⊂ JeanrJoies 32,9: Mas guerreyat avetz am lans' aguda, / Am grans trebalhs, sels vostres enemixs
GirRoussH 4802: Tol m'at de Mont Amele lo pui agut, / E quide mei aver tot confundut
GirRoussH 8481: Pois isat e firet des fers aguz. / E gardaz n'ociaz les retenguz
GirRoussHo 4552: Pel cors li mes la lansa e·l fer agut
AigB 4: Van s'en ferir li jovenes e·l canus; / Per los blizons passe lo fers agus
DaurelL 1345: Fer lo per l'elme qu'es luzens et agutz
DaurelL 921: De grans espinas si fay pro aportar, / A eis Ebrart las fay fort aguzar, / Per las tetinas l'en comensa a ficar / Que ·c· audas lh'en fes lains intrar
ChirRogC 531: Contra natura naisson pels prims et agutz / Sus sas parpelas de sos ols grans et cregutz, / Per que vermel son et ploros et confundutz
FierB 503: e davas autra part entre dos puegs agutz / vengro l melia de payas irascutz
FierB 537: las testas lor detrenca e los pes e los brutz. / Payas tornan a futa per mey los puegs agutz.
FierB 1795: Vas Olivier s'abaton; tout li an son escut, / e si l'an mot ferit de mant espieut agut.
CroisAlbMa 164,13: E a la Santa Pasca es lo bossos tendutz, / Qu'es be loncs e ferratz e adreitz e agutz
CroisAlbMa 184,41: E de sus las maizos ab los cairos agutz / Lor debrizan los elmes…
CroisAlbMa 212,10: D'entrambas las partidas an tans colps receubutz / D'espazas e de lansas e dels talhans agutz / Que dedins e defora n'i a mans remazutz
JaufreB 1686: E portet ·iij· dartz tan agutz, / Tan afilatz e tan trencans / Qe rasos non es plus tailans
JaufreB 5215: … / E·l ventre enflat e farsit, / Espallas corbas e agudas, / Las cueisas cecas e menudas
JaufreB 8338: … / Tanta spaza, tan elm agut, / Clar e forbit e resplandent
AuzCassS 267: … / muscles azautz e cais agutz, / – c'adoncx es mager sa vertutz – / …
AuzCassS 424: … / onglas negras, longas e planas, / ben agudas, luzens e sanas, / …
AuzCassS 1360: … / fueilla d'una deul' e de ruda, / malva, serpol ab fueill' aguda, / …
DonPrM 3025: agutz – acutus
RepPéch ⊂ SuchDenkm 223,281: … nafrat de sa lansa qu'es aguda e poinhens
RepPéch ⊂ SuchDenkm 238,755: Us orres esperitz s'es lonc mi assegutz / que m'a environat ab sos lasces tendutz / e·m nafra d'un pecat qu'es poinhens et agutz / que passa d'outra en outra d'aqui on es mogutz
PlViergeM 854: … li clau ben agut, / Que·l ponhian lo cors duramen / E li donavon greu turmen
ProvGCervC 1232: Can deu picar, l'espina / aguda nax e par
GuerreNavS 993: … non aurai ben tro quez ap ferr agutz / A iunta nos firam sobre·ls pintatz escutz
GuerreNavS 4991: … retendic la vayll e lo puytz qu'er' agutz
SHonSRH 8841: … / astas drechas e fortz am ferres de morllans, / brantz e estox agutz…
AnatMondG 33,3: Musculus… es agut a la un cap et a l'autre et gros en miegz loc
GuilhBarraG 2761: quar mantenent la siutat sarra / de pals agutz per tot entorn
PseudoTurpP 110,7–8: O espaza tres bonaurada, aguda de las agudas, a la qual no es semblans ne sera!
PseudoTurpP 118,9: … escorguat amb agutz cotels e pertusat amb sajetas e amb lansas e amb espazas…
AlbucE 76,20: e aprop inscindeys aquo… am spatum agut subtil
AlbucE 185,18: Forma de unci orp: No es a lu accuitat ayssi cum als uncis ni es de aguda extremitat per so que no plague la vena
AlbucE 190,11: e era gran sageta de las sagetas agudas dels Turcs, am ferr leon en laqual no havia aurelhas
PassS 680: E serat be haparelhat / E ben guarnit e be armat / De grosas peyras e de fust, / De cotelh talhant e agut
ElucK 291,12: … de becs corps et agutz per lor preza fort retenir et lor vianda divizir
ElucK 295,27: … ab unglas mot agudas per sa preza fortment rapar
RecMédAvN 16,1: ajas ·j· ferre agut, ho autra cauza aguda, e calfas lo al fuoc
PrJeanG 151: Sapias hancaras que autra maniera es de bestias en lo desert, laqual ha nom unicorn per so cuar en la testa porta ·ia· banna e mot aguda.
Arithm ⊂ Sesiano 36,37v: … las figuras… piramidals… largas deios et agudas desus…
LegAurT 239,1: … hun drag molt gran que era miech bestia e miech peys, et era plus gros que hun buou e plus lonc que hun caval. Et avia las dens agudas cum espasa
LegAurT 287,16: En apres el lor mostret lo demoni am la cara aguda, e am barba longua, es am pels tro als pes, et am huelhs loncs, flamegans coma ferre cal
b. bec a. 'mauvaise langue, médisant'
BernMartiB 2,43: Lenguaforcat, becx agutz, / quan totz lo plaitz es vencutz / …
c. 'aigre [au goût ou à l'odorat]'
LVVert ⊂ Rn 2:35b: De especias e de sabors caudas et agudas
TrGéomE 2577: Olor aguda, color gruoc, / De peiras belas e de luoc / Estai desor Virgo la signa
TrGéomE 3317: … / E de sabor no trop agut
ElucS 301,14: En sabor si diversifico majorment quar algus so dosses et may nutritius et may del ventre humectatius. Et algus so agutz, de l'estomach cofortatius, del ventre constipatius…
d. ѕᴄɪᴇɴᴛ. 'acide, caustique [propriété chimique]'
AlbucE 21,5: … lahoras pausa sobre lu medicina aguda corrosiva entro que l'os sia descubert e sia ras
AlbucE 54,5: De la cura de cors de lagremas agudas e aciduas dels huels.
AlbucE 102,18: E si tu vezes que de lu roman alcuna part petita, lahoras comple la plagua de alcunas polveras corrosivas agudas…
e. 'violent, féroce'
GuilhTorN 14,33: Als crois rics fatz saber q'ant valor decazuda, / c'ab ma lenga, q'es plus que rasors esmoluda, / lor farai derenan gerra fort et aguda.
CroisAlbMa 102,13: Rotgiers Bernartz sos filhs n'a la preissa rompua, / E·l cavaer·n Porada, que porta gran massua, / N'Isarts de Pui Laurens, cest en la forsa agua
f. ᴍᴇ́ᴅ. 'aigu, violent [en parlant d'un phénomène pathologique]'
AlbSistB 5,24: donna, vos qier aon; / si non febr' aguda / vos estrenga·ls costatz / e·l fron
TrGéomE 1302: En la ·6· mostra malautia / E feure aguda tota via
AlbucE 52,12: Quan ad alcu accideys emigranea antiqua o catertz agutz per humiditatz agrimonials…
AlbucE 139,25: Adonc cove que tu consideres si la dolor de la apostema en le sieu comensament es aguda am percussio e flecma e febre…
SFrancMirA 4.2,1: Un pelegri que era estat greument malaute en oltra mar de frebre aguda e no era encara de tot en tot be guarit…
RecPharmB 25: Valon aquestas olis per alcuna febre la cal es apellada ‹febre aguda› e per gota.
VergCunsD 144b: Ambicion, segont Bernart, es sutil mal, verum segret, pestelençia agua…
g. 'perçant [en parlant de la vue]'
ElucK 292,1: … com totz auzels de rapina, qui han les becs corbs et la vista aguda
h. 'subtil, fin, astucieux [en parlant d'une personne ou de ses facultés]'
GuilhDurf ⊂ AppelInedPar 131,37: qu'ab agut sen tria l'argent del plom
FolqLunT2 10,442: … / le diables, qu'es tan agutz / que·ns fa far mantz nessiatges
SFoiHA 184: Et ella·s ten, que·ll cors non·l mud, / Q'aqell a ben prod et agud
GuerreNavS 2346: Eras nos vengarem dels enemics sagnutz, / Que no·ls valdra sabença ni coratgues agutz
GuerreNavS 978: A lui venc don Gonçalvo, quez es prims et agutz, / E moltz d'autres ricomes quez eran temegutz
MystSPonsG 3716: … / Lay ont las gens si son tengus / Plus agus, / Como l'on nos a recita
MystSPPaulG 1134: Asses as l'esperit agus / Per ben saber far ton escuso
i. 'subtil, astucieux [en parlant de qc]'
PVidAv 14,84: E qui mos diç agutz / Encontra si enten, / Eu li don francamen.
GavG 9,52: Tals es suaus de la prima / Qu'ab enjan agut e prim / Trauc' ausberc de bona malha
j. accen a. ɢʀᴀᴍᴍ. '[opp. à accen greu et à accen lonc] accent principal portant sur la dernière syllabe d'un mot'
DoctrAc ⊂ MarshRaz 52,774: Encara sia perceubutz / Que meta los accens agutz / E·ls greus si con s'eschai / En celui chantar qe fay.
DoctrTr ⊂ CuraDoctrTr 153,257: Accens agutz es loncs / En la fi, con adoncs, / Hostals, mayzos, paretz, / Romans, Guilhem, cosetz.
GlosCast ⊂ CuraDoctrTr 153,5: Ver es que accens agutz es loncs, mas ges accens loncx non es agutz.
GlosCast ⊂ CuraDoctrTr 153,21: E per so enten enayssi, qan dits lo breu accen, ço es lo greu accen, car segons romans nos no havem mas tres accens, es saber l'agut, lo lonc e·l greu
LeysAm2A 1230: L'accens lonchs vol tostemps estar / En la sillaba penultima / E l'agutz no part de la cima / Del motz, ço es de la derreyra / Sillaba…
LeysAm2A 1789: Del rim consonan bort / … / Accen agut tots temps empara
LeysAmA 2:54,13: Doas manieras havem d'accen principal segon romans, so·s assaber lonc et agut.
LeysAmA 2:62,13: Quals diccios han accen lonc e quals agut aysso pot haver cascus per uzatge.
LeysAmG 1:88,16: E per aysso en ayssi cum l'accens principals apelatz agutz es pauzatz en lo comensamen de dictio segon lati, en ayssi segon romans es pauzatz en la fi, so es en la derriera sillaba, coma senhor, salvador…
LeysAmG 3:6,26: Ysshamens se fay per mermamen de temps d'accen can d'una sillaba ques ha lonc oz agut accen hom osta un temps, et en ayssi d'accen lonc oz agut hom fay greu…
k. [mot] a. ɢʀᴀᴍᴍ. 'qui porte l'accent principal sur la dernière syllabe'
RaimCorn ⊂ NoulCDeuxMss 4,51: En pauza de verset / Deu motz agutz estar
l. [rim] a., [rima] aguda ᴘᴏᴇ́ᴛ. '[opp. à lonc, longa] [rime] masculine, constituée de motz agutz'
DoctrTr ⊂ CuraDoctrTr 163,357: ·vij· noms de rima so: / … / Le primiers consonans, / … / Consonans es aguts, / Cum volens e volguts.
LeysAmG 3:372,4: … si las dichas paraulas poyria acordar ab autras rimas longas, so es que finiscan en accen greu. Quar totas aquelas que havem pauzadas son agudas, so es ab accen agut. E las longuas son mays plazens que las agudas
LeysAmG 3:372,7: … e ges totas las rimas agudas no son leonismas, majormen quar las rimas longuas han plus bela cazensa que las agudas
2. n. m.
a. 'pointe'
AigB 1400: E ab lor brans de lor espades nus, / Trencent lor caires de lames [ms. d'elmes] e d'agus
ChirRogC 391: Ben esdeven a cavelers et a pedons / Que de sageta son nafratz ab barbilons; / Aquela nafra es molt greus totas sadons. / Ades pero si pot traire ab dos canons: / Mit l'un canon sobre l'agut que·l fa ta mal / E sobre l'altre de son par fay atretal
RecMédAvN 16,1: ajas ·j· ferre agut, ho autra cauza aguda… E degota ·ja· gota d'aquel olj amb aquel agut sobre aquel andrac, e non creisseira pus.
b. ᴍᴜѕ. '[opp. à greu] registre supérieur [d'une voix ou d'un instrument]'
ElucA 250,16: Mas si tropas votz so unidas acordans en armonica proporcio, redo dossa et plazent melodia, que no es mas temprament de sos acordans en greu et en agut, segon elevacio et depressio
c. 'celui qui est subtil'
BernVenzP 1,24: Ja mais non er presatz ni pros / negus hom per aver qu'amas; / e si·s fai fals‑agutz tristos / l'esperit…
AnonSirv3 ⊂ PCardL 76,11: Que ses tota temens' agut / Fan ades lur grans malvestatz.