abocar
1. v. tr. dir.
'renverser'
GuilhBarraG 1565: Le baci li vay abocar / cabval lo cap e tot mulhar
LegAurT 363,20: «… E cubriray la boca de la fossa am una gran cayssa de fust e faray lo gardar a cavaliers armatz… »… venc a luy sanh Leonart e pres l'arca ont dormian li cavaliers. Et aboquet la, e sebelhi totz los cavaliers
2. v. pr.
a. 'se retourner, chavirer'
SFrancMirA 4.3,3: Et al exir que el volc far, la barca se aboquet, e lo barquier exic ne nadan
LegAur3C 280,16: Era en aquel temps, sobre Rose… ·ɪ· drach… e [a] aquels que passavon per l'ayga fasia abocar las barquas e aucisia las gens.
b. 's'incliner, se prosterner'
1379 Tartas ⊂ TLandM 162,8: lo dit Bertran… desconego per senhors deu dit fiu l'auant dite na Cathaline e son marit… e·n conego lo dit en Pes, per nom deu dit mossenhor lo bescomte… e esporla e prenco de luy bestison e sporladge e s'aboca au dit mossenhor
3. abocat p. p. /adj.
a. 'retourné, chaviré'
LegAur3W 192,11: e los frayres que am sant Branda eron disseron quant ho vigron de luenh, que era nau que stava abocada
b. 'la face contre terre, prosterné'
BrevAmA 22602: E·lh diciple, aquo auzen, / Molt espaventat e temen, / Van abocatz el sol cazer / Que no·is pogro de pes tener.
SFrancA 2.1,3: E [q]uo el fos abayssatz o abocatz denant la ymage del Crucificat, aqui fo mot complitz de gran consolatio en oran.
LegAurT 100,23: E quant sanh Peyre ac estat una pausa abocatz en oratio…