agrenir
v. pr.
'se renfrogner, se fâcher'
GirRoussHo 1460: «Messatgiers, de la guerra non es devis! / …» / K. quant o ausi si s'agrenis.
GirRoussHo 2590: «Aï, K. Martel, mal o feïs, / … / Si G. no t'ajuda totz iest conquist.» / E·l reis de maltalan si s'agrenis.
GirRoussHo 6615: E G. quant l'auzi, si s'agrenis. / E si tegues la spaza, un en feris.