ablatiu
1. n. m.
ɢʀᴀᴍᴍ. 'ablatif'
RazTr ⊂ MarshRaz 8,137: nominatiu… e·l genitiu e·l datiu et… vocatiu et l'ablatiu
DonPrM 43: Li cas sun seis: nominatius, genitius, datius, acusatius, vocatius, ablatius.
DonPrM 103: De prepositione / … Al cas ablatiu serven aqestas: a, ab …
ReglTr ⊂ MarshRaz 66,242: E devetz saber que li cas del nom son sex, ço es saber: nominatius, genetius, datius, acusatius, vocatius, ablatius.
LeysAmA 3:52,28: … foron trobat divers cas, so·s assaber: le nominatius, le genitius, le datius, l'acuzatius, le vocatius e l'ablatius… L'ablatius es ditz de toldre o de ostar, en autra maniera es ditz comparatius, absoutz, cazuals, cauzatius.
LeysAmG 2:110,5: Del ablatiu. / L'ablatius es ditz de toldre o de ostar, quar tol et osta la cauza
LeysAmG 2:108,3: devetz saber que ·vj· cas son, le nominatius, le genitius, le datius, l'acuzatius, le vocatius e l'ablatius
2. adj.
'qui enlève'
RostBerB 8,16: e, car es de joy dativa, / en ren non acusativa, / vas leys mi rent… / ses volontat ablativa