1. v. tr. dir.

a. 'regarder, observer, examiner'

Anon ⊂ KolsenDicht₃ 4,7: Qui ves bon rei si prezenta / Per saber ni per solatz, / Avenir deu apensatz / De cal captenenss' estei; / C'aissi par fin' e valens / Sa conoissens' e sos sens / S'al prim l'agard' [ms. l'agarda], e pueis mai / Elesca so [ms. Eleis e so] que·ilh retrai.

GirRoussH 9841: E Girarz l'agardet e sos semblanz: / «Romeus», co dist li cons, «per vos balanz.» / E dist a l'autre mot: «Tu es Gintranz

DaurelL 793: Car orphes es, es piatable asatz; / Agardes lo cossi es faisonatz, / Grans pecatz er si el es afolatz

SHonSRH 9471: e vezien sus la gran clerdat / que a l'uns l'autre agardat

PseudoTurpP 62,9: E quan Karle agues aguardat soven aquesta via per mainhtas nuotz, acomenset a cogitar en se meteihs que aisso poiria signifiar.

PseudoTurpP 103,10: E dese que el aguardava home per ira, aital homs avia paor e era espaventatz.

PseudoTurpP 109,14: … l'espaza. E quan Rotlan la ac gitada de la guayna e la tenc ella ma, el la aguardet ploran

LégCR 27,291: Panthalis estet, & agardava lur vanitat e lur trabail; e fazi' en son esquern.

LibScintW 31C,18: Car li oil de deu agardont cels que·l temunt.

LibScintW 44D,17: Aicelas pessas agardunt sobre nos los celestials ciptadas que per los sains desiers que ant vant a deu ab las odors de vertuz.

ÉvNic₃T 105c,28–29: … car lhy Juzieus agardavan fort Judas e·lh fazian mot mala cara

ÉvNic₃T 106a,15: «La un de vos autres me trayra.» E casqus murmuret e agardet la us l'autre.

LegAurT 319,6: Et en ayssi cum lo agardava, el vi sus el miech dels corns lo senhal de la sancta cros

b. 'se contenter de regarder, laisser faire'

RolSar ⊂ GouirLRol 479: bayssa l'espieu es ·ɪ· payan en fier: / can l'asta dura l'a mort trabuchet. / Dis l'un ha l'autre: «Trop l'avem agardiet.» / Trenta l'en feron…

RolSar ⊂ GouirLRol 812: So dis Rollan: «Trop vos vauc agardant: / si tuch li autres son aytals de sayans, / non n'ychiray ha trastot mon vivant.»

c. 'réfléchir à, méditer'

Rons ⊂ GouirLRol 904: Mentre comensan d'annar en lur repayre, / veyam dels Francs on son ni en cal ayre. / Coms Olivier agardet son vejayre, / vi reyregarda que non poc plazer gayre

d. 'regarder à, faire attention à'

LibScintW 73B,11: Agarda la causa, non pas la persona.

LibScintW 79C,13: Deus non agarda pas las paraulas, mas lo cor e ama cels que li servunt simplament.

e. a. que [+ subj.] 'veiller à ce que'

LibScintW 39D,19: Li descrecios de sabi home agarda curiosament que no fassa be non atempradament

f. 'observer, respecter'

1267 Pamplona ⊂ Cierbide 207: … de tenir et agardar et conplir vos totes les coses

1297 Pamplona ⊂ Cierbide 207: … de agardar e de tenir e complir ben e leyalment la dita amiztat e unidat

1314 Pamplona ⊂ Cierbide 207: … per tenyr et agardar tot ço que es dit

g. 'chercher des yeux'

MirViergeU 97: E va se girar vas la gleja e aguardet ·i· luoc on pogues metre l'anel troque lo jocs fos complitz

h. [+ subordonnée interrogative de temps] 'guetter pour savoir'

FlamG 2411: Ades apinsa et agarda / de Flamenca cor' intraria

SHonSRH 915: Mas sons frayres Girmans agardava tot gent / cal hora li poyria parlar celadament.

i. 'voir, percevoir'

PseudoTurpP 113,14: donc avora, Dieu donan, hieu aguarde que mos huols no havia autras vetz vist ni m'aurelha no ho avia ausit… la qual causa que Dieus ha aparelhat a sos amadors

LibScintW 56A,28: … cant li sosgeit no segunt las bonas paraulas que auzunt, mas resemblunt los mals essemples que agardunt

LibScintW 81B,2: Diables non abraza lo nuirissiment de cobeeza mas aqui ont agarda primeirament la delectacio de cogitacio.

j. 'attendre, espérer'

PVal ⊂ RiquerTr 29,16: E cel qui sa joia agarda / non ha ges fol pensamen, / e cel qui son fin prez garda / non fa ges gran faillimen.

GuilhOl ⊂ SchultzStud 2⁷¹,6: ni·l crezeires non a plazer en tarda, / e plai li fort can pren tost so c'agarda

Serm ⊂ ArmitSerm 12,16: En aquelz dias Simeon era lo mager preire del temple, que molz dias auia agardat N. S., e pregat que no·l dones mort, tro qu'el tengues N. S.

GestaKarS 1198: Rotlan feric aqui un rey Baldrac e fendec lo per mieg e per ayssel colp foron totz espaventatz, si que pueys no aguardec negus l'autre.

SHonSRH 316: Tres anz o plus e de bon grat / en aquest bosc t'ay agardat, / yeu e miey duy conpaynon. / Mays Jesu Crist que fey lo tron / t'a trames, don merces li rent.

SHonSRH 1269: … santz Peyres lur es apparegutz / e diys a sant Caprasi: «Mot vos a agardatz / l'amix de Dieu Macobris. Tres jortz a ja passatz / que fora receuputz en nostra conpaynia / sus el sant paradis, mas vezer vos vollia.

SHonSRH 9477: Sertas, ve ti que sus en l'ayre / nos agardan nostre car frayre / que son martiriat tan grieu.

SHonSRH 9355: Ve vos l'arcangell sant Miquel / que vos agarda sus en l'ayre / per mandament de Dieu lo payre.

BarlH 41,16: car non vol la mort del peccador, mas lo convertiment agarda et espera

SAgnJ 621: Mais ieu vos dirai que farem: / lo cenador aguardarem / que venra sai qant o sabra, / e farem so ques ell dira.

SAgnJ 624: Certas, bon es que l'aguardem / e so qu'el dira nos farem.

RomArlH 803: Nul non n'es escapat de la pagana gent, / Foras ·iij· que fugiron. A Tibaut an contat: / «Mort son los ·xxx· m^a· que l'avias mandat. / Si foram ben nos autres, si·ls acsem agardat.»

1200 ⊂ Pans₅ sans contexte

1386/87 ⊂ CConsAlbiV₂ 2:79,249: et estec en lo dig viatge ᴠɪɪ jorns, quar agardec lo aponchamen de las jornadas e portec excequtorias claras contra aquels que foro meses en defauta

1386/87 ⊂ CConsAlbiV₂ 2:105,598: e lo dig moss. lo senescalc avia la trames G^m Cabirol de Castras, lo qual encaras non era vengut, et agardec lo

k. a. que [+ subj.] 'attendre que'

PlVierge₂F 27: Aqui estava ab dolor, tota contracha per dolor crusel, agardans que lo cors de Crist fos desenduts de la cros.

2. v. intr.

a. 'regarder [quelque part]'

VisSPaul ⊂ AppelChr 117,47: E pueys agardet el cel et en la terra e vi ·ɪ^a· anima peccairitz…

PseudoTurpP 62,5: mas de contenen el va aguardar el cel e va veire una via d'estelas

MirViergeU 115: E aprop el aguardava sa e la per la mar, si vegia per aventura alqus essenhamens dels cors dels negatz.

ElucS 152,17: Et quar han ofici de gardas qui devo agardar lonh et pres et per totas partidas…

b. '[être capable de] voir'

PseudoTurpP 113,11: … que hieu resurgirei el darrier jorn, e en aquesta carn hieu verei lo mieu salvaire.» E pues el mes sas mas sobre sos huols, e per tres vetz e el ditz: «E aquetz huols devo aguardar el darrier jorn.»

c. can non se vi [etc.] a. 'à l'improviste, soudain'

LegAur₂ ⊂ LegAurT 503: E can lo prebosc no se vic agardar, que las ydolas tonberon.

LegAurT 68,12: E quant no·s viro agardar, los demonis yssiro en forma de diversas bestias cornudas.

d. 'attendre, patienter'

SHonSRH 3257: Restat son sens capdell en l'yslla li mesqui; / pron poyran aguardar, si si pleon per mi.

CConsMontV₂ 453: E parliay ne a m^e Arnaut de Merle e am m^e Johan Hermet e a d'autres, a dissero me que agardes dos ho tres jorns

3. v. pr.

s'a. que [+ subj.] 'veiller à ce que'

AlbucE 218,13: amoneste le malaute… que no maugua… e aguarda‑se que la posicio del membre sia posicio am laqual sia assegurada [de] la dolor