agachar
1. v. tr. dir.
a. 'guetter, épier'
BernMartiB 6,30: A tot despieg es cazegutz / cuy ave autruy agachar.
GirBornS 54,50: Eu cuich chausidamen parlar / E dic so qe·m fai agaitar.
RaimbVaqL 17,60: Mort d'espaz' ai' eu forfaita, / quan ja fos per me retraita / tan grans honors, si·m fos faita, / per qu'es folhs qui ja·m n'aguaita.
BertrPreiss/GausbPuic ⊂ HarveyPPart 1:176,49: Jausbert, diables l'agacha / qui de las veillas dis mau
Anon ⊂ DeBarthStorIt 154,31: A cel qi feras agatz' [éd. fera s'agatz] / Ai un pauc del ver retratz, / E del mentir sui afratz.
FolqLunT2 10,323: … / on l'Enemicx nos agacha, / se·ns perdem, per nostr' ochaizo, / a Dieu…
SFoiHA 137: Diabl' ador' et homens ven / E·lz christians aguait' e pren
VertCardR 1018: e sa dompna totz temps agatcha, / e son domnei, can pot, empacha
NTestLyonW 118,19: Mais Herodiana agaitava lo, e volia lo aucire e no podia.
LVVert ⊂ Rn 3:416b: So son los demonis qui per tot nos espion e nos agachon
FlamG 1383: Et el avia ben empres / ab lo coc que non parles ges / que el las agaites d'aqui.
PrVierge ⊂ SpaggPRel 338,13.2: Verge, tant m'es pres / L'enemics que m'agacha / Que tot mon proces / Me destruy e m'empacha
ElucS 137,19: Quar no ha lonc temps que un gentil home venc a tan gran nescieza per vici de melancolia que cujava estre gat. Et per so no volia manjar ni estar mas dejus los bancs agaytan les ratz.
ÉvEnf3C 414: Mays en apres fo aguachatz / l'Efan Jhesus e diziratz, / per alcus quez ero parens / del mort…
b. 'regarder (attentivement)'
GausbPuic ⊂ MarshSirv S1,42: Ben a de sen gran soffraicha / Druz que de viella s'enpacha, / Que molt son feras qui ben las aguacha.
NTestLyonW 266,12: … per que vos meravilhatz en aisso? O per que nos agaitatz aissi co nos fem aquest anar per nostra vertut…?
NTestLyonW 273,15: Et agaitantz lui tuit aquilh que sezio el coselh, viro la cara de lui aissi coma cara d'angel.
GuilhBarraG 2276: Abtant lo rey endrech l'agacha, / e va l'en la boca baysar
GuilhBarraG 2990: et en ·i· bosc d'obra talhada / vic una sala trop be facha; / tantost vay lay e pueyss l'agacha / e conoc qu'era de mezels
LibScintW 40C,14: Ni agaitar vergena, que non aja escandre en sa beltat, car molt home sunt perit per la beltat de las femnas
LibScintW 45C,12–13: Non agaitar lo vi cant er blois el veire ni cant sa colors resplandra. Car soau s'en intra el cors, mas en derrer mort si cum coloures
LegAurT 42,6: Et aneron se·n marritz pel mon, e per tot hom los agachava coma per miracle, tan tremolavo tuh.
c. 'regarder à, tenir compte de, faire attention à'
SaviD 213: Qui·l derier iorn de far agacha, / a la maior cocha s'enpacha.
LibScintW 42B,3: Li fis de la vida d'ome es quirida, car deus non agaita pas cals fom, mas cal serem a la fi.
LibScintW 64A,8: Domentre que agaitam la prosperitat del cors, nos offendem lo creator de l'arma e del cors.
LibScintW 77D,29–30: Plusor home jutjunt los altruis vices, e·us lor non agaitunt.
MystRouergJT 7306: No hi agachava uelh ni cara, / Mas que destruire ieu los pogues
d. a. com [+ subj.] 'veiller à ce que'
PAlvF 6,43: mas qui proeza vol, aguait / cum pros si' e no·s tric guaires
e. 'tendre une embuscade à, tendre un piège à [aussi fig.]'
NTestLyonW 181,54: … comenzero li fariseu… a contrastar e la boca de lui destrenher de moutas causas agaitantz lui, e querio prendre alcunas causas de la boca de lui que l'acusseso
NTestLyonW 316,21: quar plus de ·xl· baros de lor agaito lui; li qual promesero no manjar ni beure entro que aucizo lui
2. v. tr. indir.
a. a. a 'regarder à, faire attention à'
Savi2B 134,122: Qui al derier jorn agacho, / La mort coyto et l'enpacho.
b. a. a [+ inf.] 'chercher à'
VergCunsD 129b: Certament tuit agaytan ha spanchar lo sanc human, hun chascun persec lo seo frayre a mort.
c. a. a 'tromper'
VergCunsD 161b: Non amar lo teo frayre de cor enfeynt, o lo teo proyme, ni non agaytar a lui de lavias solengivols
3. v. intr.
a. 's'embusquer, guetter'
HistSainte2 ⊂ Rn 3:417a: A tant agachat tro que m'a vista sola
GlosHébCaspiA 16: sans contexte
b. 'regarder [quelque part]'
SaviD 342: Savis si luenha d'altru us, / el fols agacha pel pertus.
SaviD 998: Las bestias fetz Dieus anar / e ves en terra agachar; / e home fetz sus entretan [c.‑à‑d. agachar], / que·lh sovengues de Dieu tot l'an.
LibScintW 36D,8: En la chara del sabi luz sabieza, e li oil del fol agaitant sai e lai.
TrArp2M 96,26: quar aguachons son apelats aguachons quar aguachan e regardan o regardar deon tot dreg sus las partidas de las posesions
TrArp2M 191,33: … e que aquelos costatz que sus terra son estregz non agachan lay von lial terme regardar deu
NotRégV 13v,8–9: … que qual que n'i ago ·ii· ho tres que s'avanso davan los autres e que aguacho desa d[e]la
1397 ⊂ Pans3 sans contexte