[afrodil]
n. m.
a. 'asphodèle'
RecAuch ⊂ CorrRecMéd 183,18: de la gensana / de l'emperador / de afrodillus / de la peligonia / …
RecAuch ⊂ CorrRecMéd 203,10: Affreodillus es la premieyra de las set herbas desus ditas… Lo suc d'aquesta herba es mot bona… Item, la sua razits un pauc cueyta en aygua es bona…
b. 'racine d'asphodèle'
ChirRogC 846: La polvera dels affrodils aias a man / Per tolre quan romasut la es del mal
ChirRogC 867: La polvera dels affrodils es bona fort, / Tant que a venes et a nervis non fai tort, / E cranc et festola de leu adutz a mort
ChirRogC 1149: Festola nax et sobreven en so brazon / Et aqui fa pertus et fossa con darbon, / Mas ab la polvera ven tost a garizon / Dels affrodills, que ben laora sens coison.
RecMédAvN 57,5: Prenes affrodils, e prenes los, e sien cassas, e fag los bolhir en d'aygua tro cie fort cueg
RecMédAvN 62: Pren suc d'afrodillorum, per autre nom aledas, e mescla en aquel suc ·j· pauc aloen cicotri, e mesclar fort. Et onhes los berbis.