1. v. intr.

'couler à fond'

ElucHR 418,31: Et aquela porozitat es cauza que un gran fust mot pezant no afonsa en ayga, en la qual una peyra pauc pezant afonza.

ElucHR 418,31–32: Et aquela porozitat es cauza que un gran fust mot pezant no afonsa en ayga, en la qual una peyra pauc pezant afonza.

CodiD 9.3,3: Atrestals rados es d'aquel dan que uns om fai ad altre per occaison d'alcun naueig que era afonzaz o que uolia afunzar

CodiD 9.3,3: Atrestals rados es d'aquel dan que uns om fai ad altre per occaison d'alcun naueig que era afonzaz o que uolia afunzar.

2. v. pr.

a. 's'enfoncer, s'engloutir'

HistSainte₂ ⊂ Rn 3:359b: L'ostal s'afonzet, e s'en intret en abis

b. 'pénétrer'

LSid ⊂ Rn 3:359b: Duramen s'afonzo al cor

3. afonsat p. p. /adj.

'coulé à fond'

FierB 2074: E la mar pus preonda a fayt lo cors gitar. / El fon tost afonzatz, car anc no poc nadar.