afligir
1. v. tr. dir.
a. 'mettre à mal, faire souffrir'
SDoucG 35v: Plantavan li agullhas per los detz, entre la carn e l'ongla, per plus fort afligir, per so que si moguessa.
GlossLat2P 72: Affligir, affligo, affigo, trucio
1238 ⊂ PrivAngA 121,32: Et am tant batamens, am tantas arrauberias los affligessan entro que obedisquan.
1400 ⊂ Pans3 sans contexte
Béarn ⊂ LespyR 1:17b: sans contexte
b. 'accabler, frapper [en parlant d'un mal]'
SElzC 234,3: sostenia gran dolor d'estomac e de huelhs, e la dolor de la ratela e del fetge la aflegia
SElzC 244,6: am lo pols et am la ongla se feric el huelh que·l crebec e·l perdec; e fo aflegit per gran dolor del huelh perdut
fin 15e s. ⊂ CartMirP 249,7: … que los subgetz no sian affligitz per novelas exactions ny cargas…
c. 'mortifier'
SDoucG 4v: Ab tot aquo, portava continuamens celcle de ferre, que res non sabia, per mais afligir lo cors
2. v. pr.
a. 's'infliger des souffrances'
SDoucG 36r: Mais cant il si senti moguda per aquellas paraulas… denfra lo mantell, c'om non ho connogues, afligia si mezesma… per tal que si tolguessa aquell gran sentiment
SElzC 158,25: e cum de dias longuamen pregues Dieus en la capela am lagremas e am sospirs, las autras donzelas la acuzavo e la escarnio, afermans que, car aysshi se afligia, no podia aver efan
b. 'souffrir, éprouver de la peine'
SElzC 58,10: cum humilmen an contricio de cor demandes a Dieu misericordia, auzic una votz… la qual lhi dys: «No te vuelhas en la consideracio de tos delinquimens aysshi afligir
SElzC 142,17: De la qual cauza la vergis, ferida de greu dolor en son cor, mes se en una cambra secreta, e aondosamen plorec, e am gememens e am sospirs de coratge se afflegic.
SElzC 200,29: E can legia las vidas e las penedensas dels sanhs… fortmen se aflegia, ayssi que per aquo soven gran febre la prendia.
SElzC 228,23: E d'aysso tant se affligic que gran febre la pres
3. afligit p. p. /adj.
a. 'endolori, peiné [physiquement ou moralement]'
SDoucG 35v: Plantavan li agullhas per los detz… anc non si moc, per ren que li fezessan. Mais apres, cant fon retornada d'aquell sant raubiment, n'estet mot afligida, e·n sufri gran dolor.
SDoucG 40r: Cridava autamens, am tan amara dolor, que totas n'eran afligidas de la gran engoissa qu'illi mostrava
MystSPPaulG 2971: Segnours, anen a ma mancion, / Qu'es sy plus pres, si la vous play: / Car davant que sya eylay / Vous sare las e afflegys.
b. 'accablé, frappé [d'un mal]'
1397 ⊂ LÉtPrGH 11,39a: … que, per maniera de don ho de prest, li plassa de sovenir al pays, tant afflegit et tant tribolat, de las decimas, de las vacans et de las vesitacions que si devon en Prohensa…
1442 ⊂ LÉtPrGH 30,32a: per evitar tals greuges et despensas a las gentz del dit pays que son tant al jorn d'uey afflegitz per rason de las cargas que occorron, supplican a la dita majestat que…
4. afligit p. p. subst.
'affligé'
SElzC 160,22: … aven conpassio a las miserias dels affligitz