1. v. tr. dir.

a. 'mettre à mal, faire souffrir'

NTestParW 201,19: Aquest engannet le nostre linage et aflegezi los nostres paires que depauzesan lurs enfans que non fossan vivificat.

SFrancA 9.8,2: … presero los sers de Dieu, e cruzelment e menespresadament los tractero, et, antas dizent et afligezent ab batemens, et ab liams los liero

SFrancA 10.3,2: Sotz la ombra de las tuas alas, Senhor, me cobri de la cara dels malvatz que me an afligezit.

b. 'mortifier'

LibScintW 54A,30: Que nos profeita si afflichisem per dejuns e per vigilias nostras charns e non esmundam nostra pessa e non curam so qu'es dedins?

LibScintW 64D,20–21: Car en doas maneiras porta hom croz, cant aflichizis son cors per abstinensia o cant a compassio de son prosme.

2. aflichesit p. p. /adj.

'accablé, frappé [d'un mal]'

SFrancA 8.11,3: Car multitut de lops raubadors non tan solament degastavan las bestias, ans o fasian los homes… Adoncas, quo ad els, enayssi afligesitz, prediques la crida del Sant Evangeli…

3. aflichesit p. p. subst.

'affligé'

SFrancA 8.5,1: Acertas als afligesitz de qualque trebalh corporal ab meravelhosa tendresa de compassio se donans ad els… ab dolsor de piatos coratge o regirava en Christ.