adj.

a. 'enflammé, en flammes'

BrevAmR₂ 5619: … / tro la vapors aflamada / es creman del tot gastada

b. 'empourpré [en parlant d'une personne]'

JaufreB 2329: Ab tan ve·us lo mezel levat, / … / E fo vermeils e aflamatz / Aisi con us carbos crematz

SDoucG 37r: Et illi respondet, ferventmens aflamada en la cara, d'aquella gran ardor

SDoucG 39v: e per la novelleza dell gauch e per l'ardor de l'esperit, era vermella e aflamada en la cara

c. 'animé d'ardeur, fervent'

BrevAmR₂ 682: et en aquela caritat / lur coratge son aflamat

BarlH 36,25: car la mieua arma es fortmens afflamada del dezirier de la toa amor, car yest benezetes in secula

SDoucG 75v: tant era aflamatz e abrazatz en Dieu, que totz sos cors n'era en defallir

LibScintW 47C,16: Molt home poderos sunt aflamat de tan grant cobeeza que los paubres fant fugir de torn lor

QuinqSeptB 9d,30: car pois que·l charns es aissi aflamada, per sobreira de maniar e de beure, lo coratges qu'es aissi desliaz e frevols, non pot vencer l'ardor de luxuria

d. a. a [+ n., + inf.] 'avide de'

BarlH 27,7: Et el li dis de las prophetas e dels apostols e·ls evangelistas et el li recontet et endoctrinet lo si ben que mot fon afflamatz et enluminatz a nostre senhor conoyser.

BarlH 46,13: Et el si regarda en si mezeys e vi si mot afflamatz a peccat.