aflagelir
v. tr. dir.
'torturer, faire souffrir'
VergCunsD 19a: mas aquel que non refrena la soa pensa de las vanas e perversas cogitations, aflagellis en van la soa carn
VergCunsD 109a: … tormentare la lor cunsiencia en trey manieras: el aflegilire lor per memoria, e cruciare lor per presencia, e tormentare per angustia
VergCunsD 121a: li dapna seren cuntrista e aflegeli de non stimivol amareça de torment
VergCunsD 119a: emperço que aquella mort depertire de la vera vita… aflegellent l'arma e lo cors cuntuniament
VergCunsD 162a: lo cors es afflegelli per abstinençia
BibCarpN 315va: Non despreçares l'arma fameiant e non coroçar lo paure en la soa besogna. Non aflegelires lo cor del besognos
BibCarpN 272vb: Lo Segnor non afflegelire l'arma del iust a fam
NTestZurS 225v: Adonca responde Paul e dis: Que facze uos plorant e aflagelent lo meo cor?
NTestZurS 206r: Mas en aquel meseyme temp Herode lo rey trames poyssanças per afflagelir alquanti de la gleysa.