[afeusamen]
n. m.
a. ᴅʀᴏɪᴛ 'inféodation, bail à cens'
1294 Doat ⊂ Rn 3:294b: La dita venda o lo dit affieusament
CoutGont ⊂ ArchGir 7:120,9: E si alcus hom o fempna afiuza a autruy alcun fius que tengua del senhor, pot o far… ses que·l senhor del fius per razon d'aquel afiuzament non deuria demandar acaptes.
CoutGont ⊂ ArchGir 7:120,10: E si alcus hom o fempna afiuza a autruy alcun fius que tengua del senhor… E si era feyt per menhs d'oblias deuria estre cassat e deffeyt aquel afiusament.
ForsBéarn2D 15,1: Lo fivate pot lexa la terra qui tien en fiu deu gentiu… prouedit lexe touta la terra qui era en vn medix affiusament, & juri no y ha feit augun damnadge
b. ᴅʀᴏɪᴛ 'cens, redevance féodale'
15e s. ⊂ LespyR 1:17b: Tant que aguo ajustat audit afiusament dus pars de capons