escomengar, escomenjar, escomenegar, escomergar, escumergar (ẹ)

LvP

1. v. a.

'excommunier'

2. escomengat

a. 'interdit'

b. 'profane'

Rn 4:291b; 4:292a [escomeniar, escomengar, escumenjar, escumengar, escumenegar; escumergar, excumergar ]; Lv 3:181b [escomengar, escomergar]

FEW 3:279b [ᴇxᴄᴏᴍᴍᴜɴɪᴄᴀʀᴇ].