escǫlh

LvP

s. m.

a. 'sorte, espèce'

b. 'manière d'agir, conduite'

Rn 6:11a [escoill, escuelh, escueilh, escueill ]; Lv 3:177b

FEW 2:899b [ᴄᴏ̆ʟʟɪ̆ɢᴇ̆ʀᴇ], 11:301b [ѕᴄʜᴏʟᴀ], 23:185a.