agreujar

Retour 

1. v. tr. dir.

a. 'appesantir, peser sur, gêner'

FierB 1674: Tan m'ajudatz tro sia sus la sela montatz, / e si·n porta Florensa [c.‑à‑d. l'épée], trop m'agreuja mo latz.

LibScintW 45C,4: Eschivat que vostre cor no siunt agreujat per iureza, ni per trop manjar, ni per las curas d'aquest segle.

LibScintW 51B,23: Qui es penedens nuiris per aquo grant barba e grans chabeils que demostre la grandesa de sos mals per los cals lo pechaire es agreujaz; car chabeil sunt aesmat per blasmes.

LibScintW 60B,10: Lo cors qu'es corrumpuz agreuja l'arma, e·l terrenals abitacios aprem lo sen que pessa moltas chausas.

b. 'épuiser, exténuer'

FierB 772: qu'enqueras de tas plagas no t'a luns hom sanat. / Vay, bel amicxs, areyre; repauza·t en ton trap: / qu'ieu cuh que·l cavalgar t'aya trop agreviat.

c. 'accabler, affliger'

GuilhRaimGirAppelInedPar 152,39: quar selan sufren / deziran s'aiuda / m'agreuia·l turmen

NTestLyonW 437,8: Quar no volem vos mesconoisser, fraire, de la nostra tribulacio que fo faita en Asia; quar sobre mesura fom agreujadi sobre vertut

BarlR 1,6: … vejeyre li fon que una cauza tant solament li falhia que mot l'agreujava e mot li mermava sa gloria: so es a ssaber que non podia aver enfant

d. 'être à charge à, charger [qn]'

NTestLyonW 480,9: … per noit e per dia obrant que alcu de vos no agreujessem, preziquem a vos l'avangeli de Deu

NTestLyonW 487,8: … ni no mangem lo pa d'alcu de do, mas en trebalh et en fadiga per noit e per dia obrant, que alcu de vos no agreujessem

NTestLyonW 502,16: Emperaisso si alcus fizels… ha veuvas, sozministre az elas que la gleisa no sia agreujada, que avonde ad aquestas que so verament veuvas.

NTestLyonW 452,16: Mais sia: Eu no vos agreugei; mas co eu fos guiscos, eu vos presi ab saviesa.

e. a. alc. de [+ inf.] 'empêcher qn de'

PrJeanG 272: Negun paure ni autre entre nos non pot esser agreuyat de paureza de manyar ni de far lur prou. Totz autres paures mendigans… proveziem ab nostras propias despenssas de so que mestiar an

f. 'porter préjudice à, léser'

LVVertRn 3:510b: Aquells que agrievion e dissipon e devoron las pauras gens

RegBLuntzTS sans contexte

1420Pans3 sans contexte

g. 'aggraver, rendre pire'

CadZ 1,30: Lo dous cossir del belh cors benestan / Agreuja mout mas dolors e mos mals

LVVertRn 3:510b: Cirumstancias que agrievion los peccatz

2. v. tr. indir.

a. a 'peser à'

HistSainte2Rn 3:511a: Ad Abraham agreviava aquela vida

3. v. pr.

a. 'se tourmenter, s'affliger'

CervR 116,248: car, qui no ve null' hora / mas enuy, fort s'agreuja / e sos jovens se abreuja

b. 'se dégrader [en parlant du temps]'

SFrancMirA 4.1,1: Mariniers que eran en gran perill de mar per rayso del temps que se agreuiava tant fort…

SFrancMirA 4.1,2: Els estans aqui sobre las anchoras, lo temps se agreuiet e·l mar s'engrussec tant que no la pogren soffrir

4. agreujat p. p. /adj.

a. 'appesanti, alourdi'

RecChantCorrRecMéd 386,16: Si alcun a lo ventre enflat / de tropas humors agreujat [éd. agremat] / la grana de l'anet penras / …

b. 'accablé, brisé'

NTestLyonW 442,4: Quar e li qual em en aquest tabernacle, engemezem agreujadi

PseudoTurpP 125,3–4: aqui el fo agreusatz un petit pels colps e per las nafras e pels batemens que el avia pres en Espanya

PseudoTurpP 134,5: e estan adonc ha Viana el fo agreusatz de dolors per las nafras e per sos trebalhs, si que per aisso va morir

SFrancA 8.11,1: los homes d'aquel loc eran mot agreuiatz per motz de mals.

SElzC 224,9: … fo may que no solia en tan agreujada que crezec que fos may pres de la mort que de la vida

SElzC 148,6: e tan longuamen lo tenia cada nuech en aquilhs sanhs colloquis entro que era agreugat de son

1321ManConsLimS 189,6: … si doncas le marit e la moler no eran agreviats de gran paubreza

c. 'grevé, lésé'

ForsBéarnOG FG251: aqueg qui·s ditz esser prejudicat o injustementz agreuyat s'en ba enta la cort…

ArchBPyrLespyR 1:20a: Guixarnaud de Claus tenent se deu tot agrevyat