anolh

variante(s): anhol, anogle

n. m.

a. 'agneau de l'année'

D: 1439 ⊂ Pans 2:174,32 (‑ogle); 1439 ⊂ Pans 2:177,33 (‑ogle); 1439 ⊂ Pans 2:178,12 (‑ogle); 1439 ⊂ Pans 2:178,21 (‑ogle)

b. 'veau d'un an, jeune bœuf'

D: 1424 Chaudes‑AiguesDAOA 66a (anhol); 1476 LarbaigLuc 165 n. 1; 1476 LarbaigLuc 167 n. 1; ArchBPyrLespyR 1:34a

FEW 24:616b [ᴀɴɴᴜ̆ᴄᴜ̆ʟᴜѕ]. – Stouff2.

anoble, anolhol, anotge, anotgel