afanar

Retour 

1. v. tr. dir.

a. 'fatiguer'

DonPrM 1704: afans – fatiges

b. 'produire (par son travail)'

1449Pans 5:30,36: Item que tot fornier de tot lo fornage que affanera pague lo dezen pan de son fornage.

c. 'mériter'

BertrBornG 24,62: E reis que loger atenda / De seignor, be·l deu affanar; / Et el venc sai per gazaignar / Mais qe per autra fazenda.

PassS 1329: Baraban sabet que es pres, / He deu ades heser penyat / Car fort ben ho a afanat

ContPassS 7r: No·t giteres tu sobre ton senhor e crideras: muyra eu e romangua mon senhor, car non o a afanat.

MystSAntG 3258: Y ana me batre eyquel treytor capitani, / E non li eya pas marci, / Car el ho a ben afana

d. 'faire souffrir, affliger'

JRudP 2‑2a,29: Can lo pessamen m'afaina / Adoncs la bays e l'acol

BernVentA 22,58: Amors, be faitz que vilana / per midons c'aissi m'afana

BernVentA 22,53: A Deus! can malamen m'afana, / can so que·m traïs e m'enjana / m'aven amar, si tot me pez' o·m platz!

e. 'aspirer à, désirer vivement'

NavarreLespyR 2:364b: sans contexte

2. v. pr.

a. s'a. alc. ren 'gagner (par son travail)'

LegAurT 383,6: Et en ayssi amdoas s'afanavan de lors mas am que vivian, ayssi que a la dona venc tan gran malautia en las mas que hanc no·n poc re obrar.

b. 'se donner du mal'

MarcGHP 21,3: Bel m'es quan la fueill' altana / el aut ram branquilla / e·l rossinholet s'afana / desotz la ramilha

BernVentA 37,50: c'«astrucs sojorn' e jai / e malastrucs s'afana»

MystRouergJT 1653: … / Los merchans he los borgeses / Que despendo largamen lors bes / He no traso mal ni no se affano

c. s'a. de [+ inf.] 's'efforcer de'

AmSescSansTDid 4,596: E dic vos que deguna, / blancha, saura ni bruna, / iove ni ansiana, / mielhs ni gen non s'afana / de far faitz agradieus

GirRoussH 5856: La viraz tan donzel, chascuns s'afane / De ferire e d'aucire, non d'autre urfane.

GirRoussHo 5103: Lai viratz tan donzel, cascus s'afana / De ferir e d'aucire, no d'autra ufana.

d. 'travailler, faire un travail [rémunéré]'

OpConfB 364,26: Ieu hiey batud ·j· home talamen que de dos meses no se es pogut affanar, he que era home que guasanhava la vida a sos enfans he a sa molher

CodiD 4.55,7: … enaissi que l'uns i meta tot l'auer e l'altre sas obras, zo es l'unz i deu metre sun auer e l'autre se deu afanar d'aco… e sia lo gadaing cuminals

1449Pans 5:30,29: Item que tota persona de loguier de sa persona ho de sa bestia ho de sa carracta, ont que se affana ou se logue, pague 12 d. par lb.

1495 B.‑AlpesDocMidiM 347,33: … pausa aver pagat… a Paul Reynaut, per ung jort que s'es afanat ambe mestre Juhan Maluvert a la font de la Lauveta…

3. v. intr.

'peiner, travailler'

GuilhOlSchultzStud 212,2: D'omes vey c'an a totz iorns mens, / on pus s'esforsan d'afanar, / e vey n'alegoratz estar / d'autres ses totz afanamens.

GirRoussH 9858: Me prest uns mescrezanz que·m fest menar, / Od mil autres chaitis, por afanar / A castels e a murs peire portar.

GirRoussHo 8807: Pres me us mescreens que·m fetz menar / Ab ·ᴍ· autres caitis per afanar, / A chastels i a murs peira portar.

TezJB 741: Establi nueg e jorn ben e ginhozamens / Com hom pauzes son cors e dormis bonamens; / Lo jorn per afanar, la nueg per pauzamens.

RecVétFréjB 44: Quant bestia es esbrasonada per trop corre ho per trop affanar.

GlossLat2P 72: Affanar, laboro, enictor

MacPrGL 103,1577: Sed nova nunc venit gentissima dansa galharda / corpora quae valde nostra susare facit. / Affanare facit nimium nos illa ribalda, / rumpere me gambas nam facit ipsa meas

MacPrGL 245,43: Cum bursa facies totam afanare la gentem, / sensa denariis scribere nemo potest.

LCBonisF 2:397,8: Jorgy, nostre masip, deu que pres, sobre sa saudada, que afana am nos, lacal sera complida a Nadal que ven…

4. n. m.

'peine, tâche pénible'

GirRoussH 110: Ere veis que de lai te vient li manz; / Ce gar per afenar ne la souanz.